No m’estimis molt

Ens eduquen des de ben petits a estimar d’una única manera, sense valorar les mostres d’amor més enllà de paraules, amb l’atenció als regals materials, a que sigui a grans quantitats i amb una única persona.

Ens ensenyen que estimar només pot ser una única vegada a una sola persona durant tota la nostra vida, que l’amor serà igual durant tots aquests anys.

Personalment crec que ens enganyen, que estimem diferent a totes les persones que tenim al voltant, que les mostres d’estima són múltiples i que el que més es valora són els fets i no les paraules.

Sempre he desitjat tenir un pare que m’estimes, però que m’estimes de veritat. Que en lloc de regalar-me els objectes més moderns o més valuosos em fes una abraçada i em dediqués temps per jugar o explicar-me un conte. També he desitjat que els meus amics es dediquessin més a entendre’m i abraçar-me quan ho necessitava que no pas a fer-me una bona festa d’aniversari un cop l’any. I, per últim desig, he volgut que les meves parelles em donessin llibertat, espai de confiança, seguretat i em respectessin al màxim en lloc de dir-me que m’estimen.

Només demano que no m’estimis molt, sinó que m’estimis bé.